Diccionarios
Les llengües i els seus parlants · 4.º de ESO · Comunitat Valenciana
Llengua i societat: la normalització lingüística
Sin empezar
0/10 ejercicios
Objetivo
Al final sabràs explicar els conceptes bàsics de la sociolingüística (bilingüisme, diglòssia, substitució i normalització) i aplicar-los a la situació del valencià.
En pocas palabras (lectura fácil)
Para madres, padres y tutores (1 minuto)
Explicación
La sociolingüística estudia la relació entre la llengua i la societat: qui parla cada llengua, en quines situacions i amb quines actituds. Una comunitat on conviuen dues llengües és una comunitat bilingüe, però el bilingüisme social no sempre és equilibrat.
Parlem de diglòssia quan les dues llengües es reparteixen els usos de manera desigual: una s'usa en els àmbits de prestigi (administració, mitjans, empreses) i l'altra queda reduïda a la família i als amics. Quan una llengua perd parlants i àmbits d'ús de manera continuada, es produïx un procés de substitució lingüística. Si una llengua es troba en situació de desavantatge davant d'una altra, diem que està minoritzada.
Per a revertir-ho calen dos processos. La normativització consistix a fixar una norma comuna (ortografia, gramàtica, lèxic): un fet clau van ser les Normes de Castelló (1932), i hui l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) és la institució normativa del valencià. La normalització consistix a estendre l'ús de la llengua a tots els àmbits: escola, administració, mitjans de comunicació, cultura, xarxes...
En el marc legal, l'Estatut d'Autonomia reconeix el valencià i el castellà com a llengües oficials de la Comunitat Valenciana, i la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (1983) va regular i promoure l'ensenyament del valencià i el seu ús en l'administració. Cal recordar que hi ha comarques de l'interior i del sud de predomini lingüístic castellà.
Les actituds són decisives: els prejudicis lingüístics (pensar que una llengua és «menys útil» o que «no serveix per a la ciència») frenen la normalització. Cada parlant contribuïx amb les seues tries diàries: mantindre la conversa en valencià, consumir cultura en valencià o usar-lo a les xarxes.
Idea clave: Normativitzar és fixar com s'escriu una llengua; normalitzar és aconseguir que s'use en tots els àmbits de la vida.
Ejemplo resuelto: Analitzem una situació sociolingüística
- Paso 1 Situació: en un poble valencianoparlant, la gent parla valencià a casa però canvia al castellà quan va al metge o a una botiga gran.
- Paso 2 Pregunta: les dues llengües tenen els mateixos usos? No: el castellà ocupa els àmbits formals.
- Paso 3 Concepte: és una situació de diglòssia.
- Paso 4 Risc: si es manté molt de temps, pot portar a la substitució lingüística.
- Paso 5 Solució: mesures de normalització (atenció en valencià en la sanitat i el comerç) i canvi d'actituds dels parlants.
Resultado: Situació diglòssica que es pot revertir amb normalització i actituds favorables.
Resumen
- La sociolingüística estudia la relació entre llengua i societat.
- Diglòssia: repartiment desigual dels usos entre dues llengües.
- Substitució: una llengua perd parlants i àmbits davant d'una altra.
- Normativització (fixar la norma: Normes de Castelló, AVL) i normalització (estendre l'ús).
- Els prejudicis lingüístics frenen la normalització; les actituds dels parlants són clau.
Más ayudas para esta unidad
Para saber más
Recursos seleccionados de fuentes fiables para explorar este tema. Ver todos
- Diccionarios
Diccionari de la llengua catalana (IEC)
- Diccionarios
Optimot
- Herramientas
edu365
Estado curricular: Adaptación autonómica: Comunitat Valenciana · Competencias: CE1. Diversitat lingüística i cultural · CE10. Ús ètic de la llengua · CE3. Comprensió lectora · Referencia: RD 217/2022 · Revisado el 28/10/2026