Diccionarios
Reflexió sobre la llengua · 4.º de ESO · Comunitat Valenciana
L'oració composta: les subordinades
Sin empezar
0/10 ejercicios
Objetivo
Al final sabràs distingir les oracions coordinades de les subordinades i classificar les subordinades en substantives, adjectives i adverbials.
En pocas palabras (lectura fácil)
Para madres, padres y tutores (1 minuto)
Explicación
Una oració composta té més d'una forma verbal, conjugada o no conjugada. Si les oracions són independents i s'unixen amb conjuncions com i, però o o, parlem de coordinació («Ha plogut i el carrer està banyat»). Si una oració depén d'una altra i hi fa una funció sintàctica, parlem de subordinació: hi ha una oració principal i una subordinada.
Les subordinades substantives fan la funció d'un nom: subjecte, complement directe, complement de règim... Solen començar per que, per si o per un infinitiu: «M'agrada que vingues» (subjecte), «Diu que plourà» (CD), «No sé si vindrà» (CD).
Les subordinades adjectives o de relatiu funcionen com un adjectiu i complementen un nom anterior, l'antecedent. Les introduïxen els relatius que, qui, què, el qual i on: «El llibre que em vas deixar és genial». Després de preposició usem què, qui (persones) o el qual: «el tema de què parlàvem», «la professora a qui vaig preguntar».
Les subordinades adverbials fan la funció d'un complement circumstancial o expressen relacions lògiques: temps (quan, mentre), lloc (on), mode (com, com si), causa (perquè, ja que, com que), finalitat (per a + infinitiu, perquè + subjuntiu), condició (si, sempre que), concessió (encara que, malgrat que) i conseqüència (tan... que).
Un truc útil és substituir: una substantiva es pot canviar per «això» («Diu això»); una adjectiva, per un adjectiu («El llibre prestat»); i una adverbial de temps, lloc o mode, per un adverbi (aleshores, allí, així).
Idea clave: La subordinada depén de la principal: si fa de nom és substantiva, si fa d'adjectiu és de relatiu i si fa d'adverbi o expressa una relació lògica és adverbial.
Ejemplo resuelto: Analitzem «La noia que viu al costat diu que demà no vindrà»
- Paso 1 Busque els verbs conjugats: viu, diu i vindrà. Hi ha tres oracions.
- Paso 2 El verb de l'oració principal és «diu»: qui diu? La noia.
- Paso 3 «que viu al costat» complementa el nom «noia»: és una subordinada adjectiva (de relatiu) i «noia» n'és l'antecedent.
- Paso 4 «que demà no vindrà» respon a «què diu?»: la puc canviar per «això». És una subordinada substantiva de complement directe.
Resultado: Oració composta amb una principal (diu), una subordinada adjectiva (que viu al costat) i una subordinada substantiva de CD (que demà no vindrà).
Resumen
- En la coordinació les oracions són independents; en la subordinació, una depén de l'altra.
- Les substantives fan de nom (subjecte, CD...) i solen començar per que, si o un infinitiu.
- Les adjectives o de relatiu complementen un antecedent i comencen per un relatiu.
- Les adverbials expressen temps, lloc, mode, causa, finalitat, condició, concessió o conseqüència.
- La substitució per «això», per un adjectiu o per un adverbi ajuda a classificar-les.
Más ayudas para esta unidad
Para saber más
Recursos seleccionados de fuentes fiables para explorar este tema. Ver todos
- Diccionarios
Diccionari de la llengua catalana (IEC)
- Diccionarios
Optimot
- Herramientas
edu365
Estado curricular: Adaptación autonómica: Comunitat Valenciana · Competencias: CE9. Reflexió sobre la llengua · CE5. Producció escrita · CE3. Comprensió lectora · Referencia: RD 217/2022 · Revisado el 27/10/2026