Lecturas y textos
Educació literària: Modernisme i Noucentisme · 4.º de ESO
Literatura: Modernisme i Noucentisme
Sin empezar
0/10 ejercicios
Objetivo
Al final sabràs comparar el Modernisme i el Noucentisme i relacionar-ne els autors, les obres i les idees principals.
En pocas palabras (lectura fácil)
Para madres, padres y tutores (1 minuto)
Explicación
El Modernisme (aproximadament 1890–1911) va voler modernitzar la cultura catalana i connectar-la amb els corrents europeus. Els modernistes es veien com a artistes rebels enfrontats a una societat burgesa que consideraven materialista, i van conrear el simbolisme, el vitalisme i el ruralisme.
Santiago Rusiñol va organitzar les festes modernistes de Sitges (1892–1899) i va escriure L'auca del senyor Esteve (1907). Joan Maragall (1860–1911), el gran poeta del moviment, va defensar la teoria de la paraula viva: la poesia ha de néixer de manera espontània, del moment d'inspiració. En narrativa destaquen Raimon Casellas, amb Els sots feréstecs (1901), i Víctor Català, pseudònim de Caterina Albert, amb Solitud (1905).
El Noucentisme (aproximadament 1906–1923) va reaccionar contra l'individualisme modernista. Defensava l'ordre, la mesura, el classicisme mediterrani i l'ideal de la ciutat com a model de civilització. Va anar lligat a un projecte polític: la creació d'institucions com l'Institut d'Estudis Catalans (1907) i la Mancomunitat de Catalunya (1914).
El teòric del moviment va ser Eugeni d'Ors, que signava com a Xènius els articles breus del seu Glosari i va escriure La ben plantada (1911). El gran poeta noucentista és Josep Carner, conegut com el «príncep dels poetes», d'un estil elegant i molt treballat.
Un pas decisiu va ser la codificació de la llengua per part de Pompeu Fabra: les Normes ortogràfiques (1913), la Gramàtica catalana (1918) i el Diccionari general de la llengua catalana (1932) van fixar la normativa del català modern.
Idea clave: El Modernisme és rebel·lia, espontaneïtat i obertura a Europa; el Noucentisme és ordre, classicisme i construcció d'institucions, amb Fabra fixant la llengua.
Ejemplo resuelto: Comparem dues actituds davant de l'escriptura
- Paso 1 Maragall (Modernisme): la poesia ha de sorgir de la inspiració, amb la «paraula viva», sense retocar-la gaire.
- Paso 2 Carner (Noucentisme): el poema s'ha de polir amb cura fins que sigui perfecte.
- Paso 3 Modernisme: l'artista se sent aïllat i en conflicte amb la societat.
- Paso 4 Noucentisme: l'intel·lectual col·labora amb les institucions per construir un país modern.
- Paso 5 Paisatge: el Modernisme sovint mostra una natura feréstega; el Noucentisme prefereix la ciutat i el paisatge mediterrani ordenat.
Resultado: Són dues maneres oposades d'entendre l'art: espontaneïtat i rebel·lia enfront d'ordre i perfecció.
Resumen
- Modernisme (c. 1890–1911): modernització, rebel·lia, simbolisme i ruralisme.
- Autors modernistes: Rusiñol, Maragall, Casellas, Víctor Català.
- Noucentisme (c. 1906–1923): ordre, classicisme, ciutat i institucions.
- Autors noucentistes: Eugeni d'Ors (Xènius) i Josep Carner.
- Pompeu Fabra fixa la normativa: Normes (1913), Gramàtica (1918), Diccionari (1932).
Más ayudas para esta unidad
Para saber más
Recursos seleccionados de fuentes fiables para explorar este tema. Ver todos
- Diccionarios
Diccionari de la llengua catalana (IEC)
- Diccionarios
Optimot
- Herramientas
edu365
Estado curricular: Currículo general LOMLOE · Competencias: CE8. Educació literària · CE4. Comprensió lectora · CE5. Producció escrita · Referencia: RD 217/2022 · Revisado el 28/10/2026