Lecturas y textos
Educació literària: literatura del segle XX i actual · 4.º de ESO
Literatura: de les avantguardes a la literatura actual
Sin empezar
0/10 ejercicios
Objetivo
Al final sabràs explicar les etapes de la literatura catalana del segle XX, des de les avantguardes fins a la democràcia, i relacionar-ne els autors i les obres clau.
En pocas palabras (lectura fácil)
Para madres, padres y tutores (1 minuto)
Explicación
A principis del segle XX arriben les avantguardes, que trenquen amb les formes tradicionals. Joan Salvat-Papasseit va publicar Poemes en ondes hertzianes (1919), amb cal·ligrames (poemes que formen dibuixos amb les paraules), i J. V. Foix va combinar la tradició i la imatge surrealista.
La Guerra Civil (1936–1939) i la dictadura franquista van ser un cop molt dur: el català va quedar prohibit en l'ús oficial i molt restringit en l'ús públic, i molts escriptors van haver d'exiliar-se. Malgrat tot, la literatura va continuar a l'exili i, a l'interior, de manera clandestina i, més endavant, amb més obertura.
Mercè Rodoreda va escriure a l'exili La plaça del Diamant (1962), narrada en primera persona per Natàlia, a qui el seu marit anomena Colometa; és una de les novel·les catalanes més traduïdes. Pere Calders va conrear el conte amb un humor absurd i fantàstic a Cròniques de la veritat oculta (1955).
En poesia, Salvador Espriu va reflexionar sobre la convivència dels pobles a La pell de brau (1960), on anomena Sepharad la península. Vicent Andrés Estellés va escriure una poesia molt propera a la vida quotidiana i a València, com al Llibre de meravelles (1971). En l'assaig destaca Joan Fuster, amb Nosaltres, els valencians (1962).
Amb la Transició (a partir de 1975) i la democràcia, el català torna a l'escola i als mitjans de comunicació, i la literatura es diversifica: periodisme i narrativa compromesa com la de Montserrat Roig (Els catalans als camps nazis, 1977), novel·la, poesia, teatre, literatura juvenil i novel·la negra.
Idea clave: El segle XX passa de la renovació de les avantguardes a la duresa de la guerra i l'exili, i acaba amb una literatura recuperada i diversa en democràcia.
Ejemplo resuelto: Com comentem «La plaça del Diamant»
- Paso 1 Autora: Mercè Rodoreda, que la va escriure a l'exili.
- Paso 2 Any: 1962.
- Paso 3 Narradora: Natàlia, en primera persona.
- Paso 4 Context: la Barcelona del barri de Gràcia abans, durant i després de la guerra.
- Paso 5 Tema: la vida d'una dona senzilla que perd la seva identitat (el marit l'anomena Colometa) i la recupera lentament.
Resultado: És una novel·la psicològica que mostra la guerra des de la vida quotidiana i és una de les obres més traduïdes de la literatura catalana.
Resumen
- Avantguardes: Salvat-Papasseit (cal·ligrames) i J. V. Foix.
- Guerra i postguerra: prohibició de l'ús oficial del català, forta restricció de l'ús públic i exili.
- Narrativa: Rodoreda (La plaça del Diamant) i Calders (contes absurds).
- Poesia i assaig: Espriu, Estellés i Fuster.
- Democràcia: recuperació i diversificació (Montserrat Roig i molts altres).
Más ayudas para esta unidad
Para saber más
Recursos seleccionados de fuentes fiables para explorar este tema. Ver todos
- Diccionarios
Diccionari de la llengua catalana (IEC)
- Diccionarios
Optimot
- Herramientas
edu365
Estado curricular: Currículo general LOMLOE · Competencias: CE8. Educació literària · CE7. Lectura autònoma · CE5. Producció escrita · Referencia: RD 217/2022 · Revisado el 28/10/2026