Diccionarios
Reflexió sobre la llengua · 3.º de ESO · Comunitat Valenciana
L'oració composta: coordinació i juxtaposició
Sin empezar
0/10 ejercicios
Objetivo
Al final sabràs distingir l'oració simple de la composta i reconéixer les oracions coordinades i juxtaposades.
En pocas palabras (lectura fácil)
Para madres, padres y tutores (1 minuto)
Explicación
Una oració simple té un sol predicat: «Hui plou». Una oració composta conté dos o més predicats: «Hui plou i fa fred». Per a analitzar-la, identifica els nuclis verbals: els temps compostos («he cantat»), el passat perifràstic («vaig cantar») i les perífrasis verbals («he de llegir») formen cadascun un sol nucli. Comptar els verbs conjugats és una pista, però no una regla universal: les formes no personals també poden encapçalar subordinades, com «llegir cada dia» en «M'agrada llegir cada dia».
Les oracions es poden unir de diverses maneres. En la coordinació, les oracions tenen el mateix nivell: cap no depén de l'altra i totes dues tindrien sentit per separat. Les unix un nexe coordinant.
Segons el nexe, les coordinades poden ser: copulatives, que sumen idees (i, ni); disjuntives, que presenten alternatives (o, o bé); adversatives, que oposen idees (però, sinó, sinó que, no obstant això, tanmateix); distributives, que alternen accions (ara... ara, ja... ja, l'un... l'altre); i explicatives, que aclarixen la primera oració (és a dir, o siga). Algunes gramàtiques hi afegixen les consecutives o il·latives (per tant, així que, doncs).
En la juxtaposició, les oracions s'unixen sense nexe, només amb un signe de puntuació: la coma, el punt i coma o els dos punts. «Vaig arribar tard: l'autobús s'havia avariat.» La relació de significat (causa, oposició, suma...) l'ha de deduir qui llig.
Compte amb sinó i si no: «sinó» (junt) és adversatiu i corregix una negació («No és blau, sinó verd»); «si no» (separat) és condicional («Si no estudies, no aprovaràs»).
Idea clave: Identifica els nuclis verbals: els temps compostos i les perífrasis formen un sol nucli. No comptes només els verbs conjugats, perquè un infinitiu també pot encapçalar una subordinada. Si les oracions tenen el mateix nivell i s'unixen amb un nexe coordinant, són coordinades; si s'unixen només amb puntuació, són juxtaposades.
Ejemplo resuelto: Analitzem «Jo estudiava, però els veïns feien soroll»
- Paso 1 Busque els nuclis verbals: «estudiava» i «feien». N'hi ha dos.
- Paso 2 Cada nucli verbal correspon a un predicat: és una oració composta.
- Paso 3 Separe les oracions: [Jo estudiava] / [els veïns feien soroll].
- Paso 4 Busque el nexe: «però». És un nexe coordinant.
- Paso 5 «Però» expressa un contrast entre les dues idees: és adversatiu.
Resultado: Oració composta coordinada adversativa (nexe: però).
Resumen
- L'oració simple té un sol predicat; la composta en conté dos o més. No tots els nuclis verbals han d'estar en forma personal.
- Les coordinades tenen el mateix nivell i s'unixen amb un nexe.
- Tipus: copulatives, disjuntives, adversatives, distributives i explicatives.
- Les juxtaposades s'unixen sense nexe, amb coma, punt i coma o dos punts.
- «Sinó» és adversatiu; «si no» és condicional.
Más ayudas para esta unidad
Para saber más
Recursos seleccionados de fuentes fiables para explorar este tema. Ver todos
- Diccionarios
Diccionari de la llengua catalana (IEC)
- Diccionarios
Optimot
- Herramientas
edu365
Estado curricular: Adaptación autonómica: Comunitat Valenciana · Competencias: CE9. Reflexió sobre la llengua · CE5. Producció escrita · CE3. Comprensió lectora · Referencia: RD 217/2022 · Revisado el 28/10/2026