Lecturas y textos
Educació literària: literatura dels segles XVI-XVIII · 3.º de ESO
Literatura: Renaixement, Barroc i Il·lustració (segles XVI-XVIII)
Sin empezar
0/10 ejercicios
Objetivo
Al final sabràs explicar el context de la literatura catalana dels segles XVI a XVIII i reconèixer-ne els autors i les obres més representatius.
En pocas palabras (lectura fácil)
Para madres, padres y tutores (1 minuto)
Explicación
Després de l'esplendor del segle XV, la literatura catalana culta va viure tres segles de dificultats. Amb la unió dinàstica de les corones de Castella i d'Aragó (finals del segle XV), la cort es va allunyar dels territoris de llengua catalana i moltes famílies nobles i escriptors van començar a fer servir el castellà com a llengua de prestigi.
Durant molt de temps, aquest període es va anomenar Decadència. Avui moltes persones expertes matisen aquest nom, perquè el poble va continuar parlant català, la llengua es feia servir en l'administració fins al segle XVIII i es van escriure obres interessants, a més d'una rica literatura popular (rondalles, cançons, romanços, goigs).
Al Renaixement (segle XVI) destaquen el poeta Pere Serafí, que segueix el model de Petrarca i d'Ausiàs March, i Cristòfor Despuig, autor de Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557), uns diàlegs en prosa que defensen la ciutat i la llengua catalana.
Al Barroc (segle XVII) predominen el contrast, l'enginy i els jocs de paraules. El poeta més popular va ser Francesc Vicent Garcia, conegut com el Rector de Vallfogona, autor de poesia burlesca i satírica molt imitada.
Al segle XVIII, després de la Guerra de Successió, els Decrets de Nova Planta (València 1707, Mallorca 1715, Catalunya 1716) van abolir les institucions pròpies i van imposar el castellà en l'administració. Amb la Il·lustració i el Neoclassicisme, que valoren la raó i les normes, destaquen el menorquí Joan Ramis, autor de la tragèdia Lucrècia (1769), i el baró de Maldà, que va escriure un dietari enorme, el Calaix de sastre.
Idea clave: Entre els segles XVI i XVIII la llengua perd prestigi entre les elits, però la literatura catalana no desapareix: hi ha autors renaixentistes, barrocs i il·lustrats i una literatura popular molt viva.
Ejemplo resuelto: Com situem una obra d'aquest període
- Paso 1 Obra: «Lucrècia».
- Paso 2 Autor: Joan Ramis (Menorca).
- Paso 3 Any: 1769.
- Paso 4 Gènere: tragèdia en vers.
- Paso 5 Moviment: Neoclassicisme, que segueix les normes del teatre clàssic i busca una lliçó moral.
Resultado: És una de les obres més destacades del teatre català del segle XVIII i mostra que la literatura culta en català continuava viva, especialment a Menorca.
Resumen
- Unió dinàstica i castellanització de les elits: la llengua perd prestigi.
- El terme «Decadència» avui es matisa: el poble parla català i hi ha literatura popular.
- Renaixement: Pere Serafí i Cristòfor Despuig.
- Barroc: el Rector de Vallfogona, enginy i jocs de paraules.
- Segle XVIII: Decrets de Nova Planta; Joan Ramis i el baró de Maldà.
Más ayudas para esta unidad
Para saber más
Recursos seleccionados de fuentes fiables para explorar este tema. Ver todos
- Diccionarios
Diccionari de la llengua catalana (IEC)
- Diccionarios
Optimot
- Herramientas
edu365
Estado curricular: Currículo general LOMLOE · Competencias: CE8. Educació literària · CE4. Comprensió lectora · CE5. Producció escrita · Referencia: RD 217/2022 · Revisado el 27/10/2026