Lecturas y textos
Educació literària: el gènere líric · 2.º de ESO
Literatura: la poesia, la mètrica i els recursos literaris
Sin empezar
0/10 ejercicios
Objetivo
Al final sabràs comptar les síl·labes d'un vers, reconèixer el tipus de rima i identificar els recursos literaris més habituals.
En pocas palabras (lectura fácil)
Para madres, padres y tutores (1 minuto)
Explicación
La lírica és el gènere literari que expressa sentiments, emocions i maneres de veure el món. Sol escriure's en vers: cada línia del poema és un vers, i un grup de versos forma una estrofa. Dos versos formen un dístic; catorze versos repartits en dos quartets i dos tercets, habitualment decasíl·labs i amb rima, formen un sonet.
La mètrica estudia la mida dels versos. En català, comptem les síl·labes fins a l'última síl·laba tònica del vers i no tenim en compte les que vénen després. Així, «El vent besa les teulades» té set síl·labes mètriques: és un heptasíl·lab.
Quan una paraula acaba en vocal i la següent comença per vocal, sovint les dues síl·labes s'uneixen en una de sola: és la sinalefa. A «La lluna es mira a l'aigua», «na es» i «ra a» compten com una sola síl·laba cadascuna.
La rima és la repetició de sons a final de vers a partir de l'última vocal tònica. És consonant si coincideixen vocals i consonants (mar / cantar) i assonant si només coincideixen les vocals (casa / plaça).
Els poetes fan servir recursos literaris per embellir el llenguatge: la comparació (amb «com»: blanc com la neu), la metàfora (identifica dues realitats: les perles de la teva boca), la personificació (dona trets humans a coses: el mar sospira), la hipèrbole (exagera: t'he esperat mil anys) i l'anàfora (repeteix paraules a l'inici de diversos versos).
Idea clave: En català, les síl·labes d'un vers es compten fins a l'última tònica, i la rima es busca a partir d'aquesta mateixa vocal.
Ejemplo resuelto: Analitzem el vers «La lluna es mira a l'aigua»
- Paso 1 Separo les síl·labes: La | llu | na es | mi | ra a | l'ai | gua.
- Paso 2 Aplico les sinalefes: «na es» i «ra a» compten com una sola síl·laba.
- Paso 3 Busco l'última síl·laba tònica: «ai», d'«aigua».
- Paso 4 Compto fins a aquesta síl·laba: La (1) llu (2) na es (3) mi (4) ra a (5) l'ai (6).
- Paso 5 La síl·laba «gua» va darrere de la tònica i no es compta.
Resultado: És un vers de sis síl·labes (hexasíl·lab), amb dues sinalefes, i conté una personificació: la lluna «es mira».
Resumen
- Vers: cada línia del poema; estrofa: grup de versos.
- En català es compten les síl·labes fins a l'última tònica.
- La sinalefa uneix la vocal final d'una paraula amb la inicial de la següent.
- Rima consonant (vocals i consonants) i rima assonant (només vocals).
- Recursos: comparació, metàfora, personificació, hipèrbole i anàfora.
Más ayudas para esta unidad
Para saber más
Recursos seleccionados de fuentes fiables para explorar este tema. Ver todos
- Diccionarios
Diccionari de la llengua catalana (IEC)
- Diccionarios
Optimot
- Herramientas
edu365
Estado curricular: Currículo general LOMLOE · Competencias: CE8. Educació literària · CE4. Comprensió lectora · CE5. Producció escrita · Referencia: RD 217/2022 · Revisado el 27/10/2026