Saltar al contenido
Mi panel Acceder

Les llengües i els seus parlants: sociolingüística · 2.º de ESO

Sociolingüística: llengües en contacte, bilingüisme i interferències

Sin empezar
0/10 ejercicios

Objetivo

Al final sabràs explicar què passa quan dues llengües conviuen en una societat i reconèixer i corregir els barbarismes més freqüents.

En pocas palabras (lectura fácil)

Para madres, padres y tutores (1 minuto)

Explicación

Quan dues o més llengües conviuen en un mateix territori diem que estan en contacte. És una situació molt habitual al món i també als territoris de parla catalana, on el català conviu amb el castellà, el francès o l'italià, i amb moltes llengües d'origen migrant.

El bilingüisme és la capacitat d'una persona (bilingüisme individual) o d'una societat (bilingüisme social) de fer servir dues llengües. Quan en una societat les dues llengües no tenen el mateix prestigi i es reparteixen els usos (una per als àmbits formals i l'altra per als familiars), parlem de diglòssia, un concepte que va difondre el sociolingüista Charles A. Ferguson el 1959.

Si una llengua va perdent parlants i àmbits d'ús fins a deixar de parlar-se, es produeix una substitució lingüística. El procés contrari, que vol recuperar l'ús d'una llengua en tots els àmbits (escola, mitjans de comunicació, administració), s'anomena normalització lingüística.

El contacte també provoca interferències: elements d'una llengua que s'introdueixen en una altra. Alguns són préstecs acceptats per la normativa i adaptats a l'ortografia catalana (futbol, xampú, bàsquet). D'altres són barbarismes, formes no normatives que tenen un equivalent genuí: *bussó* (bústia), *vale* (d'acord), *tenir que* (haver de), *enterar-se* (assabentar-se), *desde* (des de).

Idea clave: El contacte de llengües és normal, però conèixer la normativa ens ajuda a evitar barbarismes i a mantenir viva la llengua.

Ejemplo resuelto: Corregim una frase amb interferències

  1. Paso 1 Frase inicial: «Vale, desde demà tinc que portar les gafes a classe.»
  2. Paso 2 «Vale» és un barbarisme: el canviem per «d'acord».
  3. Paso 3 «Desde» és un barbarisme: en català és «des de».
  4. Paso 4 «Tinc que» és una construcció calcada: cal dir «he de».
  5. Paso 5 «Gafes» és un barbarisme: la forma genuïna és «ulleres».

Resultado: «D'acord, des de demà he de portar les ulleres a classe.»

Resumen

  • Llengües en contacte: conviuen en un mateix territori.
  • Bilingüisme individual o social.
  • Diglòssia: dues llengües amb prestigi i usos desiguals.
  • Substitució (pèrdua) i normalització (recuperació) lingüística.
  • Interferències: préstecs acceptats i barbarismes que cal evitar.

Más ayudas para esta unidad

Para saber más

Recursos seleccionados de fuentes fiables para explorar este tema. Ver todos

  • Diccionarios

    Diccionari de la llengua catalana (IEC)

    Institut d'Estudis Catalans · Consulta gratuïta (enllaç)

  • Diccionarios

    Optimot

    Generalitat de Catalunya · Enlace a recurso gratuito (condiciones de uso del sitio)

  • Herramientas

    edu365

    Departament d'Educació (Generalitat de Catalunya) · Enlace a recurso gratuito (condiciones de uso del sitio)

Esquema y resumen (A4) Proyectar en clase

Estado curricular: Currículo general LOMLOE · Competencias: CE1. Diversitat lingüística · CE9. Reflexió sobre la llengua · CE5. Producció escrita · Referencia: RD 217/2022 · Revisado el 28/10/2026