Diccionarios
Reflexió sobre la llengua · 1.º de ESO · Comunitat Valenciana
L'accentuació i la dièresi
Sin empezar
0/10 ejercicios
Objetivo
Al final sabràs aplicar les regles d'accentuació i de la dièresi del valencià per a escriure les paraules correctament.
En pocas palabras (lectura fácil)
Para madres, padres y tutores (1 minuto)
Explicación
En totes les paraules hi ha una síl·laba que pronunciem amb més força: és la síl·laba tònica. Segons on està, les paraules són agudes (l'última síl·laba: ca-mí), planes (la penúltima: tau-la) o esdrúixoles (l'antepenúltima: mú-si-ca).
Porten accent gràfic: les agudes acabades en vocal, en vocal + s, en -en o en -in (sofà, cançó, país, també, jardins no); les planes que no acaben en cap d'estes terminacions, i també les acabades en -ens i -ins (fàcil, préstec, exàmens); i totes les esdrúixoles (pàgina, làmpada).
L'accent pot ser greu (à, è, ò) o agut (é, í, ó, ú). La a sempre porta accent greu (à); la i i la u, sempre agut (í, ú). La e i la o porten accent greu si són obertes (cèntim, història) i agut si són tancades (cançó). En valencià, moltes paraules porten é tancada: també, cinqué, anglés, conéixer.
L'accent diacrític distingix paraules que s'escriuen igual però tenen significat diferent: és (verb ser) / es (pronom), més (quantitat) / mes (de l'any), té (verb tindre) / te (pronom), sí (afirmació) / si (condició), què (interrogatiu) / que, món (planeta) / mon (possessiu).
La dièresi (¨) té dos usos: indica que la u es pronuncia en els grups gü, qü davant de e o i (pingüí, aigües, qüestió), i marca que la i o la u formen hiat amb la vocal anterior (veïna, raïm, països). No es posa en l'infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs en -ir (conduir, conduint), ni en els sufixos -isme i -ista (egoisme). Si cal accent, l'accent té preferència: veí, però veïna.
Idea clave: Primer busca la síl·laba tònica; després mira la terminació; i, finalment, tria l'accent obert o tancat.
Ejemplo resuelto: Ha de portar accent la paraula «pagina»?
- Paso 1 La dividisc en síl·labes: pa-gi-na.
- Paso 2 Busque la síl·laba tònica: pa (la diem amb més força).
- Paso 3 És l'antepenúltima síl·laba: la paraula és esdrúixola.
- Paso 4 Totes les esdrúixoles porten accent.
- Paso 5 La vocal tònica és una a, que sempre porta accent greu.
Resultado: S'escriu «pàgina».
Resumen
- Les paraules són agudes, planes o esdrúixoles segons la síl·laba tònica.
- Agudes: accent si acaben en vocal, vocal + s, -en o -in.
- Planes: accent en els altres casos i en -ens/-ins. Esdrúixoles: sempre.
- L'accent diacrític distingix paraules iguals amb significat diferent.
- La dièresi fa sonar la u en gü/qü i marca hiats (veïna, raïm).
Más ayudas para esta unidad
Para saber más
Recursos seleccionados de fuentes fiables para explorar este tema. Ver todos
- Diccionarios
Diccionari de la llengua catalana (IEC)
- Diccionarios
Optimot
- Herramientas
edu365
Estado curricular: Adaptación autonómica: Comunitat Valenciana · Competencias: CE9. Reflexió sobre la llengua · CE5. Producció escrita · Referencia: RD 217/2022 · Revisado el 28/10/2026