Lecturas y textos
Educació literària: la literatura popular i tradicional · 1.º de ESO
Literatura popular: la rondalla i la llegenda
Sin empezar
0/10 ejercicios
Objetivo
Al final sabràs distingir una rondalla d'una llegenda, reconèixer-ne les característiques i escriure'n una amb les fórmules tradicionals.
En pocas palabras (lectura fácil)
Para madres, padres y tutores (1 minuto)
Explicación
La literatura popular és la que el poble ha creat i ha transmès de manera oral, de generació en generació. Com que s'explicava de memòria, una mateixa història té moltes versions i no en coneixem l'autor. En formen part les cançons, les endevinalles, les dites, les rondalles i les llegendes.
La rondalla és una narració breu i fantàstica que passa en un temps i un espai indeterminats («fa molts anys, en un regne llunyà»). Els personatges són arquetips: l'heroi o l'heroïna, l'antagonista, l'ajudant que dona un objecte màgic. Hi abunden les repeticions (sovint de tres en tres) i les fórmules d'inici («Això era i no era...», «Una vegada hi havia...») i de tancament («I conte contat, ja s'ha acabat»).
La llegenda, en canvi, es vincula a un lloc, un personatge o un fet concret, i s'explica com si hagués passat de debò, encara que hi apareguin elements meravellosos. Serveix sovint per explicar l'origen d'un nom, d'una muntanya o d'una tradició. En són exemples la llegenda de Sant Jordi, que una versió molt coneguda situa a Montblanc, o la del comte Arnau.
Al final del segle XIX i durant el XX, diversos autors van recollir per escrit aquestes històries perquè no es perdessin. Antoni Maria Alcover va publicar l'*Aplec de rondaies mallorquines*; Enric Valor va reescriure les *Rondalles valencianes*; i Joan Amades va recollir milers de rondalles, llegendes i costums de Catalunya.
Idea clave: La rondalla passa en un lloc i un temps qualssevol; la llegenda, en un lloc concret i com si fos veritat.
Ejemplo resuelto: Reconeixem una rondalla: «El sabater i les tres agulles» (inventada)
- Paso 1 Comença amb «Això era i no era un sabater molt pobre...»: fórmula d'inici.
- Paso 2 No diu en quin poble ni en quin any: temps i espai indeterminats.
- Paso 3 Una velleta li regala tres agulles màgiques: ajudant i objecte màgic.
- Paso 4 Ha de superar tres proves: repetició de tres.
- Paso 5 Acaba amb «I conte contat, ja s'ha acabat»: fórmula de tancament.
Resultado: Té totes les característiques d'una rondalla.
Resumen
- La literatura popular es transmet oralment, té moltes versions i és anònima.
- Rondalla: fantàstica, temps i espai indeterminats, personatges arquetípics i fórmules.
- Llegenda: lligada a un lloc, un personatge o un fet concret, explicada com si fos real.
- Alcover, Valor i Amades van recollir per escrit rondalles i llegendes.
Más ayudas para esta unidad
Para saber más
Recursos seleccionados de fuentes fiables para explorar este tema. Ver todos
- Diccionarios
Diccionari de la llengua catalana (IEC)
- Diccionarios
Optimot
- Herramientas
edu365
Estado curricular: Currículo general LOMLOE · Competencias: CE8. Educació literària · CE4. Comprensió lectora · CE5. Producció escrita · Referencia: RD 217/2022 · Revisado el 27/10/2026