Saltar al contenido
Mi panel Acceder

Reflexió sobre la llengua: ortografia · 1.º de ESO

Ortografia: l'accentuació

Sin empezar
0/10 ejercicios

Objetivo

Al final sabràs trobar la síl·laba tònica de les paraules i aplicar les regles d'accentuació, també als accents diacrítics.

En pocas palabras (lectura fácil)

Para madres, padres y tutores (1 minuto)

Explicación

En cada paraula hi ha una síl·laba que pronunciem amb més força: la síl·laba tònica. Segons on és, les paraules poden ser agudes (l'última síl·laba: ca-mi-ó), planes (la penúltima: fi-nes-tra) o esdrúixoles (l'antepenúltima: mú-si-ca).

Regles generals: les agudes porten accent si acaben en vocal, vocal + s, -en o -in (camí, pastís, també, matí). Les planes porten accent quan no acaben en cap d'aquestes terminacions (difícil, àlbum, exàmens). Les esdrúixoles s'accentuen sempre (pàgina, làmpada, música).

En català hi ha dos accents. L'accent obert o greu (`) i l'accent tancat o agut (´). La a sempre porta accent obert (català), i la i i la u sempre el porten tancat (camí, comú). La e i la o poden dur-ne l'un o l'altre segons si són obertes o tancades (però, cançó). En algunes varietats, com el valencià, certes e són tancades i s'escriuen amb accent tancat (francés).

Els monosíl·labs no s'accentuen, excepte quan porten accent diacrític, que serveix per distingir paraules que s'escriuen igual però signifiquen coses diferents: és (verb) / es (pronom), més (quantitat) / mes (de l'any), bé (adverbi) / be (xai), món (planeta) / mon (possessiu), sí (afirmació) / si (condició), té (verb tenir) / te (pronom o beguda). Des de la reforma ortogràfica de l'IEC del 2016, la llista de diacrítics és més curta: per exemple, ara escrivim «dona» sense accent tant si és el nom com si és el verb.

Idea clave: Primer troba la síl·laba tònica; després mira com acaba la paraula. Les esdrúixoles, sempre amb accent.

Ejemplo resuelto: Accentuem pas a pas la paraula «difícil»

  1. Paso 1 Separo en síl·labes: di-fi-cil.
  2. Paso 2 Busco la síl·laba que sona més forta: di-FI-cil, la penúltima.
  3. Paso 3 Com que la tònica és la penúltima, és una paraula plana.
  4. Paso 4 Miro com acaba: en -l, que no és vocal, ni vocal + s, ni -en, ni -in.
  5. Paso 5 Les planes que no acaben així porten accent.
  6. Paso 6 La vocal és una i, que sempre porta accent tancat: difícil.

Resultado: «Difícil» és plana i porta accent tancat a la i.

Resumen

  • Agudes: accent si acaben en vocal, vocal + s, -en o -in.
  • Planes: accent si NO acaben en vocal, vocal + s, -en o -in.
  • Esdrúixoles: sempre accent.
  • La a porta accent obert; la i i la u, tancat; la e i la o, segons la pronúncia.
  • Els monosíl·labs només s'accentuen si porten accent diacrític.

Más ayudas para esta unidad

Para saber más

Recursos seleccionados de fuentes fiables para explorar este tema. Ver todos

  • Diccionarios

    Diccionari de la llengua catalana (IEC)

    Institut d'Estudis Catalans · Consulta gratuïta (enllaç)

  • Diccionarios

    Optimot

    Generalitat de Catalunya · Enlace a recurso gratuito (condiciones de uso del sitio)

  • Herramientas

    edu365

    Departament d'Educació (Generalitat de Catalunya) · Enlace a recurso gratuito (condiciones de uso del sitio)

Esquema y resumen (A4) Proyectar en clase

Estado curricular: Currículo general LOMLOE · Competencias: CE9. Reflexió sobre la llengua · CE5. Producció escrita · Referencia: RD 217/2022 · Revisado el 28/10/2026